Blanca Busquets

Aquesta setmana el CDI ha acollit l’autora Blanca Busquets (Barcelona, 1961) que, per gentilesa de Grup 62/Grupo Planeta, ha conversat amb els nois i noies de la 2.2, la 2.6 i la 2.9 que cursen Català llengua i literatura al voltant de la lectura de La fugitiva (2018).

Busquets ha parlat per la Mireia, l’àvia de noranta-dos anys, esquerpa i malcarada, que viu sola, que no vol veure ningú tret de la seva neta, i que enmig de flashbacks constants reconstrueix el seu passat.

L’obra, bastida a partir d’un entramat de personatges que són víctimes del seu destí, en el context històric i social que va des de la postguerra espanyola fins l’actualitat, ens permet de reflexionar sobre la línia que separa el realisme de la realitat, però també de treballar valors i actituds, i al capdavall endinsar-nos en la mateixa creació literària.

Res no és perquè sí i tot és prou recurrent. Per aquí ha anat la conversa.

“Per ser un bon escriptor cal llegir molt, escriure molt i viure”.

              Blanca Busquets

Què en diuen els alumnes…

“És un llibre molt diferent dels que estem acostumats a llegir a l’escola. Parla de temes que es reflecteixen en l’actualitat i que ens interessen a tots.” (Carmen, 2.6)

“És un bon llibre. Hi ha molts personatges, tracta temes molt profunds i no és gens monòton.” (Louis, 2.9)

“No t’avorreixes gens. Passen moltes coses; per això és molt entretingut.” (Màrius, 2.9)

“És un llibre sense tabús en l’actualitat.” (Tanit, 2.9)

“És difícil de llegir, però important per entendre la perspectiva de les persones que han viscut alguns dels esdeveniments que hi passen i poder aprendre dels errors.” (Yara i Núria, 2.9)

“Ens podem sentir identificats amb els personatges per la diversitat de temes i situacions que s’hi tracten.” (Vicente, 2.9)

“Les descripcions estan molt ben aconseguides i això ens permet endinsar-nos en la història.” (Martina, 2.2)

“La fugitiva és impactant. Ens podem fer una idea de la manera com era la societat dels nostres avis durant la postguerra.” (Irene, 2.2)

“L’autora ha sabut connectar molt bé amb nosaltres.” (Isabelle, 2.2)