Seguint amb el projecte de classes en doublette i triplette a la 1ère 6, aquest 2n trimestre hem completat l’estudi comparatiu de les novel·les de cavalleries més simbòliques de la literatura catalana i de la literatura espanyola.
El dia 16 de febrer, durant dues hores, vam fer la comparativa entre Tirant lo Blanc de Joanot Martorell i el Quijote de Miguel de Cervantes. Els alumnes van poder comprovar com cadascuna s’enfrontava al concepte de cavalleria d’acord amb la sensibilitat del públic de l’època. Si bé Joanot Martorell al segle XV fa una apologia de la cavalleria rescatant-ne la seva esplendor davant del que intueix com una decadència del sistema, Cervantes al segle XVII ja en fa tota una paròdia i reclama, de fet, abandonar ja el gènere.
Aquestes sessions es van veure completades amb d’altres doublettes posteriors on el professor d’Història d’Espanya explicava el context històric que vivien ambdós autors i que influïa les decisions argumentals de les novel·les. Ens hem mogut entre la caiguda de Constantinoble de mitjan segle XV i la Barcelona cervantina de principis del segle XVII. En el primer cas els alumnes han pogut copsar la ucronia narrada per Joanot Martorell i en el segon, el joc de realitat-ficció entre la suposada estada de Cervantes a Barcelona i la visible petjada que Don Quijote ha deixat pels carrers de la ciutat comtal.
Tot aquest viatge va començar a Bizanci i ha acabat a Catalunya preguntant-nos on són els límits entre realitat i ficció a través dels personatges de les obres, els seus respectius autors i finalment els indrets on transcorren les narracions.
Tot això, hem tingut la sort de descobrir-ho des de Barcelona, la mateixa ciutat que Cervantes descriu com:
» … archivo de la cortesía, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y en belleza, única… » (Capítol LXXII 2a part)
Descripció amb la qual els alumnes de la 1ère 6 han estat impressionats i alhora completament d’acord.
Àngels Boixadós, Jordi Buyreu i Muntsa Farré i alumnes de la 1ère 6